El meu inici a la cuina va ser preparant receptes dolces quan era molt petita. Malgrat que la pastisseria sigui ciència i requereixi precisió em divertia moltíssim cuinant amb farina, sucre, ous i ralladura de llimona. Els resultats sempre eren satisfactòris. Amb els anys, m'he dedicat més a les receptes salades i a gustos més intensos.
Aquesta setmana recordant vells temps vaig voler preparar un pastís per celebrar un aniversari. Disposava de poc temps, havia de ser una recepta llaminera, atractiva i que pogués menjar-se "el dia després".
Suposo que a totes les cases hi ha uns clàssics que no fallen, a la nostra un dels estrelles era el pastís de formatge, elaborat d'un manera super fàcil i particular. Un pastís de formatge fet amb mató, llet condensada, sense sucre afegit i amb ralladura de llimones d'arbres de pagès.
Feia uns 15 anys que no barrejava la proporció d'aquests ingredients i el resultat va està prou bé, la única recomanació que us faig és preparar la base amb les nostrades galetes maria (si pot ser Marbú dorada) el resultat per mi és millor.
No n'hi havia prou amb el pastís, calia un maridatge que estigués a l'alçada. Un vi dolç, sí. Però quin?
Vaig escollir el VAT 5. Un vi austràlià del celler Deen De Bortoli. Elaborat amb la varietat de raïm Semillon. Un vi que s'elabora amb uns raïms que mentre eren a la vinya van tenir podridura noble i un cop fet el vi es va deixar envellir uns mesos en bótes. El resultat és un vi dolç, sí. I de cap manera un vi empalagós. Té un toc àcid que el fa fàcil de veure i ens recorda a confitura de fruites d'estiu, mel i altres dolços que agraden.
L'últim secret, a l'hora d'emplatar el vaig acompanyar de melmelada d'albercoc que lligava molt bé amb el pastís i amb el vi, gràcies al punt dolç i àcid que té.
Ahhh! No van faltar les espelmes, els llums apagats i un... PER MOLTS ANYS!!!
Aquesta setmana recordant vells temps vaig voler preparar un pastís per celebrar un aniversari. Disposava de poc temps, havia de ser una recepta llaminera, atractiva i que pogués menjar-se "el dia després".
Suposo que a totes les cases hi ha uns clàssics que no fallen, a la nostra un dels estrelles era el pastís de formatge, elaborat d'un manera super fàcil i particular. Un pastís de formatge fet amb mató, llet condensada, sense sucre afegit i amb ralladura de llimones d'arbres de pagès.
Feia uns 15 anys que no barrejava la proporció d'aquests ingredients i el resultat va està prou bé, la única recomanació que us faig és preparar la base amb les nostrades galetes maria (si pot ser Marbú dorada) el resultat per mi és millor.
No n'hi havia prou amb el pastís, calia un maridatge que estigués a l'alçada. Un vi dolç, sí. Però quin?
Vaig escollir el VAT 5. Un vi austràlià del celler Deen De Bortoli. Elaborat amb la varietat de raïm Semillon. Un vi que s'elabora amb uns raïms que mentre eren a la vinya van tenir podridura noble i un cop fet el vi es va deixar envellir uns mesos en bótes. El resultat és un vi dolç, sí. I de cap manera un vi empalagós. Té un toc àcid que el fa fàcil de veure i ens recorda a confitura de fruites d'estiu, mel i altres dolços que agraden.
L'últim secret, a l'hora d'emplatar el vaig acompanyar de melmelada d'albercoc que lligava molt bé amb el pastís i amb el vi, gràcies al punt dolç i àcid que té.
Ahhh! No van faltar les espelmes, els llums apagats i un... PER MOLTS ANYS!!!
